L'absentisme laboral i el tribunal constitucional

El passat mes d’octubre gairebé la immersa majoria de les associacions, sindicats, treballadors i pacients, ens vam fer eco d’una notícia si mes no alarmant: El tribunal Constitucional considera que la rescissió del contracte laboral originada per absències justificades però intermitents, és lícita.

absentisme laboral job dream

La Sentencia TC de 16 d’octubre de 2019, parteix d’una qüestió d’inconstitucionalitat 2960/2019 presentada per un Jutjat del social de Barcelona, motivada per la ferma creença de la vulnerabilitat del dret a la integritat física (art.15 CE), al treball (art.35.1. CE) i a la protecció de la salut (art.43.1 CE). El pronunciament sobre el qual el Tribunal Constitucional es justifica és l’article 52.d, de la Llei de l’Estatut dels Treballadors.

Després de la reforma laboral del Partit Popular l’any 2012, va quedar recollit l’article 52.d, establint que, les faltes d’assistència al treball, fins i tot justificades però intermitents, que aconsegueixin el vint per cent de les jornades hàbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors abast el cinc per cent de les jornades hàbils, o el vint-i-cinc per cent en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos, seran objecte d’extinció objectiva del contracte laboral.

No es computaran com a faltes d’assistència, les absències degudes a vaga legal pel temps de durada d’aquesta, l’exercici d’activitats de representació legal dels treballadors, accident de treball, maternitat, risc durant l’embaràs i la lactància, malalties causades per embaràs, part o lactància, paternitat, llicències i vacances, malaltia o accident no laboral quan la baixa hagi estat acordada pels serveis sanitaris oficials i tingui una durada de més de vint dies consecutius, ni les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere, acreditada pels serveis socials d’atenció o serveis de Salut, segons sigui procedent.
Tampoc es computaran les absències que obeeixin a un tractament mèdic de càncer o malaltia greu.

La qüestió d’inconstitucionalitat fou plantejada després del comiat d’una treballadora motivat per l’absència laboral durant nou dies hàbils dels quaranta en dos mesos seguits, pel que suposà el 22,50% que preveu l’article 52 ET.

El ple del Constitucional no li va atorgar la raó, doncs, no troba connexió directa entre el dret a la integritat física i l’actuació d’un empresari que, a l’empara del precepte legal qüestionat, acomiadi a un treballador amb motiu del número de vegades que en un determinat període de temps hagi faltat al treball per estar afligit d’una malaltia de curta durada.

A més, es considera que la regulació legislativa està tan cuidada, que, el dret al treball i a la salut del treballador i per altra banda, el dret a la llibertat d’empresa es compaginen de manera minuciosament adequada.

En definitiva, cal tenir present que la Sentencia del TC només va avalar un article que ja existia i estava en vigor des de fa set anys.

I vosaltres, penseu que la qüestió d’inconstitucionalitat estava prou motivada? Quina opinió teniu del famós article?

Blanca moral, advocada recursos humans
Blanca Moral Valdivia, advocada